La llum vermella llunyana és un factor clau per augmentar el creixement dels cultius?

Quan es cultiven cultius en un entorn controlat, la llum és un dels factors clau per afavorir la fotosíntesi i el creixement de les plantes. Un aspecte important de mesurar la llum és la seva intensitat, concretament el nombre de fotons en el rang de "radiació fotosintèticament activa" (PAR). PAR normalment es refereix a la llum amb una longitud d'ona de 400 a 700 nanòmetres, que és el rang espectral principal necessari per a la fotosíntesi de les plantes. Tanmateix, estudis recents han trobat que la llum vermella llunyana entre 700 i 750 nanòmetres també és molt útil per al creixement de les plantes.

 

 

 

Cada cop més, els científics han proposat afegir llum vermella llunyana al rang PAR, anomenada radiació fotosintèticament activa estesa (ePAR). Els experiments han demostrat que afegir llum vermella llunyana de vegades pot promoure el creixement de les plantes, així com afegir llum blava, verda o vermella. La llum vermella llunyana no només promou directament la fotosíntesi, sinó que també millora indirectament l'absorció de la llum ajudant a l'allargament de les fulles i les tiges de les plantes, afavorint encara més el creixement global de les plantes.

 

Per exemple, en un experiment a l'interior, l'enciam va créixer més ràpidament després que la llum vermella fos parcialment substituïda per la llum vermella llunyana i, tot i que el valor PAR mesurat va disminuir, el valor ePAR es va mantenir similar. Això suggereix que la llum vermella llunyana pot promoure el creixement ràpid de les plantes en alguns casos.

Tanmateix, una llum vermella excessiva pot tenir efectes negatius. Per exemple, les fulles de les plantes poden arribar a ser massa grans i de color pàl·lid, i les plantes ornamentals poden arribar a ser massa altes. Per tant, és necessari controlar raonablement la proporció de llum vermella llunyana, i la proporció ideal sol ser del 10% al 20% de l'espectre.

 

 

 

Els sensors PAR tradicionals mesuren específicament la llum amb longituds d'ona de 400 a 700 nanòmetres per quantificar la intensitat de la llum necessària per al creixement de les plantes. Ara, s'han llançat al mercat sensors que poden mesurar ePAR, amb un rang ampliat fins a 750 nanòmetres, que poden avaluar millor l'impacte de la llum vermella llunyana. Aquest sensor pot reflectir amb més precisió el paper de la llum en el creixement de les plantes, especialment en granges verticals o entorns de cultiu interior sense llum natural.

 

Tanmateix, no tots els productors han de substituir els seus sensors PAR existents per sensors ePAR. Per a situacions en què s'utilitza il·luminació suplementària o en granges verticals, els sensors ePAR són més útils i poden avaluar millor l'impacte de la llum vermella llunyana.

 

 

 

La majoria de llums LED actuals per a plantes emeten molt poca llum vermella llunyana (generalment només el 2%), però algunes làmpades poden assolir una proporció de vermell llunyà del 7% a l'11%. Tot i que la llum vermella llunyana ajuda al creixement de les plantes, el flux de fotons tradicional i les mètriques d'eficiència de la làmpada no solen incloure la llum vermella llunyana. Si s'inclou llum vermella llunyana, l'efecte real d'aquestes làmpades serà més gran.

 

Per tant, tot i que la llum vermella llunyana és important en alguns entorns, especialment en l'agricultura interior o vertical, no totes les situacions requereixen l'ús de sensors ePAR o un gran augment de la llum vermella llunyana. Les necessitats específiques depenen del tipus de cultiu, l'entorn de cultiu i el rendiment objectiu.